Sebastià Badia, placa de terracota i placa de bronze

 

Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbuí 1916 – Caldes de Montbuí 2009)

Pintor i escultor català que va ser un dels deixebles més destacats de Manolo Hugué (Barcelona 1872 – Caldes de Montbui, 1945) un artista noucentista polifacètic que va rebre influències avantguardistes i es va codejar amb grans artistes com Pablo Picasso.

Sebastià Badia es distingeix per ser un artista que va donar continuïtat a l’escultura clàssica religiosa del període noucentista en la idealització del classicisme mediterrani,  un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya en els primers trenta anys del segle XX. Badia va començar a treballar de valent després de passar la Guerra Civil espanyola (1936 – 1939), sobretot especialitzant-se en estatuària de motius religiosos, i en la figura femenina.

Alguns crítics emmarquen l’obra de Badia dins del Noucentisme per les seves formes serenes i arrodonides, si bé gran part de la seva obra va néixer a partir de l’observació de la gent que l’envoltava, que es trobava pel carrer, que veia des de la finestra del seu estudi. Treballava gent que li era propera a l’igual que moltes vegades va fer Manolo Hugué, el seu mestre.

Placa de terracota circular amb verge i nen

 
La seva primera exposició individual va ser el 1943 a Barcelona, un esdeveniment que va ser presentat pel propi Manolo Hugué. Durant aquesta època, Badia encara rebia gran influencia d’Hugué, tot i que apuntava cap a un estil més personal. La placa de terracota sense policromar que presentem en format de clipeu on hi apareix una mare de Déu amb el nen molt tendrament, i amb un paisatge en baix relleu que s’entreveu al fons, està datada del 1941, formant part d’aquest primer període de l’artista amb influència del seu mestre. Però no va ser fins la mort del mestre, l’any 1945, que l’escultura de Badia va esdevenir radicalment diferent, dirigint-se cap a una escultura més freda, volumètrica i arquitectònica, menys plàcida i naturalista. En aquest moment va ser quan l’escultor va començar a gaudir de nombrosos encàrrecs i reconeixement institucional.

Al llarg de la seva carrera, Badia representarà constantment la bellesa femenina en diferents tipus de material com bronze, marfil o argila. Com es pot observar en una altra peça del mateix autor de la que Subhastes Públiques de Barcelona disposa. Es tracta d’una placa de bronze amb una base de marbre on hi apareix una dona amb dos nens a banda i banda, un d’ells llegint i de la qual es pot observar la firma de l’artista, com en l’anterior, i el nom de la fundació. Badia esculpirà obres religioses molt valorades a les comarques dels voltants de Barcelona, fent diverses intervencions a Barcelona, Granollers, Caldes de Montbuí o Mollet del Vallès.

Placa de bronze amb base de marbre amb figura femenina i infants

 
El 1953, el Museu d’Art Modern de Barcelona, l’actual MNAC, adquireix una obra seva anomenada “les xafarderes”, i al mateix temps li encarreguen l’ambiciós projecte de crear el retaule de Sant Esteve de l’església parroquial de Granollers, obra cabdal en la seva trajectòria. Els últims anys de la seva vida es va dedicar al paisatgisme pictòric.

L’obra de Badia ha comptat amb el reconeixement i l’admiració de la comunitat artística catalana, espanyola i d’arreu del món. D’entre els premis destaca el Premi Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Diputació de Barcelona amb mèrit artístic, i la tercera medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts.

I a més a més té obres a altres esglésies i llocs públics, com a les esglésies del Pi, de Barcelona; de Figueres, de Girona; de Caldes de Montbui i de Sant Sebastià de Montmajor. Altres obres a espais públics són el Monument al Bomber (Barcelona), la Font dels Catalans (Sant Sebastià) i Maternitat, als Jardins Verdaguer de Montjuïc (Barcelona). Altres ciutats que tenen escultures seves als carrers són La Pobla de Segur (Lleida), Sabadell, Bellaterra i Caldes de Montbui (Barcelona).

 

Bibl.: Mercadé, Albert, Ramon Vilanova, Jordi Serra, i Sebastià Badia. Sebastià Badia i Cerdà. Caldes de Montbui: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2009.

 


El cafetero del ampurdan

El llibre que presentem és l’obra El cafetero del ampurdan, un manual complet de confiteria, pastisseria i xocolateria del cafetero i del licorista. Està escrit per Cándido Molins i Romagueras, i es tracta de la primera edició publicada l’any 1868 a l’editorial D. Antonio de Torres de La Bisbal. Té 351 pàgines i es troba en un estat correcte de conservació.

Consta de tapes dures, portada i contraportada amb estampat que recorda a la pell d’un guepard. D’altra banda en el llom, amb relleu i de color marró, té escrit el títol de l’obra.

En el seu interior hi trobem descrites més de cinc-centes receptes de pastisseria, i confiteria acompanyades de licors. Algunes d’elles estan completades amb il·lustracions, en blanc i negre per a detallar el procés de producció. Hi ha receptes per a tot tipus de gustos pastissers i paladars des del pa de pessic més clàssic i senzill, passant per melmelades i xarops i finalment de més elaborades com licors variats.

Tot i ser un llibre d’un pastisser de l’Empordà i  hi ha molta recepta tradicional catalana, trobem també receptes internacionals com rosques de Castilla, Sequillos d’Itàlia, pa de pessic genovès i anglès, melindros de Valladolid, Curazao d’Holanda destil·lat, aniset de Bordeus, anís d’Índies, aigua de Malta, i un llarg etcètera.

Al final del llibre hi trobem l’índex de les fórmules. També hi consta un apartat de vocabulari amb definicions i un diccionari català – castellà.